3/9/17

FAISANS I FRANCOLINS AL PEU DE LA MUNTANYA DEL CASTELL DE FIGUERES

Francolí (Imatge de Wikipèdia)
Per tal d’agrair certs serveis, fidelitats i aportacions econòmiques els reis i els senyors jurisdiccionals a les èpoques medieval i moderna solien concedir a les poblacions i als nobles certes prebendes anomenades “privilegis” que els eximien de complir certes regles establertes. A nivell més modest també es concediren aquest tipus de franqueses a alguns particulars per part de veguers, lloctinents i batlles.
Un d’aquest privilegis de menor entitat fou atorgat l’any 1525 per part de Joan Estrabau, lloctinent de veguer de Girona a Miquel Prats, hisendat de Figueres, el qual entre d’altres coses “li dóna i concedeix llicència y facultat que sens temor de la Cort [tribunal de justícia] ni pena alguna puga caçar perdius, faisans y francolins per totes las terres de dits masos Reig y Icart y altres terras y posesions de dit Prats en lo terme de Figueras”
Els masos que esmenta aquest document estaven situats al veïnat de masies escampades anomenat la Vila d’Amunt de Figueres, situats a l’entorn de l’actual avinguda de Perpinyà, ocupant en part els repeus de la muntanya del castell de Sant Ferran (aleshores inexistent) i en part els terrenys plans del lloc on avui hi ha la urbanització de l’horta d’en Capallera. Aquest llogarret era d’origen molt antic i ja és esmentat a principis del segle XII.

Per acabar cal fer notar la presència al territori de la nostra ciutat en aquell moment de francolins que són ocells semblants a les perdius i que fa molt de temps que s’han extingit a Catalunya