| El rec d’Àlguema prop del molí del Pi |
El rec d’Àlguema és una conducció artificial d’aigua, actualment molt deteriorada i gairebé perduda en diversos trams dins el terme del Far. S’origina en una captació d’aigües que hi ha a la riera d’Àlguema a l’alçada del Pont del Príncep i travessa el terme del Far, el de Fortià i el de Castelló d’Empúries on desguassa al mar a la platja de can Comes. Ja és documentat a finals del segle XIII i es va mantenir en perfecte estat fins a mitjans del segle XX. La principal funció d’aquest canal va ser la de proporcionar aigua per moure les moles dels diversos molins que hi havia a l llarg del seu traçat.
La pervivència d’aquesta infraestructura al llarg de tants segles només s’explica per l’interès que tenien els seus beneficiaris en el seu manteniment. Fins ara no ens havien pervinguts detalls sobre com es gestionava la conservació del rec que devia canviar de sistema segons les èpoques. Excepcionalment ens ha pervingut un contracte entre els diferents propietaris dels molins que aprofitaven les seves aigües datat l’any 1640 i que fou signat per part de Miquel de Llupià, prior del monestir de Santa Maria de Lladó, propietari del molí de la Torre; en (el document no diu el nom de pila) Compte, de Parets d’Empordà, senyor del molí que avui anomenem d’en Grau; Miquel Gifre, com a administrador dels béns d’Anna Ferrera, la seva esposa, propietària de l’actual molí de Baix; Rafel Saurina i Sampsó que actuava com a administrador de Rafel Antoni, fill seu i d’Anna Agnès, la seva difunta esposa que havia estat propietària del molí del Pi; i Josep Llach, pagès de Fortianell i senyor de dos molins situats ja dins el terme de Fortià, possiblement els de la Garriga i de Fortianell.
En el document els diferents propietaris es posen d’acord pel manteniment de la captació d’aigua, en la qual sembla que s’havien fet algunes millores en aquell moment. Pel que es dedueix del text l’aigua transvasada tenia un propietari al qual havien de pagar solidàriament un lloguer. La temporada de mòlta anava de maig a setembre. El manteniment d’aquest tram inicial del rec requeria de més atencions i els diferents molins havien d’aportar els homes necessaris per executar-les.
Els propietaris es comprometeren a mantenir el rec net de llims i molses, a no fer en les respectives rescloses res per retenir més aigua de la que els pertocava i a que només regarien un sol hort per molí amb l’aigua del rec. Finalment acordaren pagar a parts iguales les despeses que comportava el manteniment d'aquesta canalització. En el cas que algun propietari o moliner vulnerés algun d’aquests acords se li aplicaria una multa de de 3 lliures.
Antoni Egea (Article publicat originalment a la revista "Farus" del Far d'Empordà, núm. 42, novembre del 2017)
ANNEX
En nom de Nostre Senyor,
Designat lo senyor Miquel de Llupià, prior de Nostra Senyora de Lladó y com a prior predit, senyor de un molí fariner en la riera o rech de Àlgama, parròchia de Alfar; t[al] Compte, de Parets, senyor de altre molí situat en la mateixa riera; Miquel Gifra y Farrer, marit y osufructuari dels béns de Anna Farrera, sa muller, senyora de altre molí situat en dita ribera; Rafel Saurina y Sampsó, administrador de Rafel Anthoni, fill seu y de Anna Agnès, quòndam, sa muller, senyora de altre molí situat en la mateixa ribera, dit lo molí del Pi y mossèn Joseph Llach, pagès del veïnat de Fortianell, senyor de dos molins situats en la mateixa ribera. Tenir la deguda germandat y conservar layga de dit rech perquè més còmodament y igualment pugan mòlrer y servirse de dits llurs molins y evitar tota discentió entre ells. Per ço entre ells se ha feta, fermada, llohada y jurada la capitulació, concòrdia y pactes baix scrits y següents:
Primerament és pactat y concordat entre dites parts e tots unànimement y conformes prometen lo hu al altre entrecambiadament en conservar una resclosa y cova y rech nou que se acostumava de arrendar quiscun any per lo die de Sant Miquel de maig y per lo die de Sant Miquel de setembre y totes les hores que per aygat serà menester adobar la dita resclosa y rech nou i cova de lo dia que serà consertat per dits propietaris o posessors de dits molins, de posar los homents que serà menester, tant lo hu com laltre y llogar aquells per igual y si los homens que per cada molí seran nomenats no y seran que lo tal hamo o posessor de dit molí seran nomenats que faltarà per cada vegada cayga en pena de tres lliures, aplicadora lo ters a la cort exiguint y las retants dos parts per obres dels rechs y demés sia necessari per deguda conservatió dels rechs y rescloses a comuna utilitat de tots.
Item és pactat que tots los dits propietaris o pocessors de dits molins quiscú és a saber los llímios en haia de scurar y smolsar en lo dit mes de maig y de setembre y qui no escurarà y smolsarà, caiga en pena per quiscú y quiscuna vegada de tres lliures, aplicadora com dalt està dit.
Item es pactat que dites parts se posan llímios en tots los restalladors de dits molints per dos persones pràtigas elligidoras posadors a efecte que lo enmoli no puga fer engorgar al altre, conservant el restallador del molí de la Torra y de aquí consecutivament a tots los altres fins a lo darrer y si ningun moliner o amo del molí se atrevirà en posar post o pedres o ningun empaig desús los llímios, caiga en pena de tres lliures per quiscun o quiscuna vegada que farà lo contrari, aplicadora, com dalt es dit i asó de dia y de nits, duplicada pena.
Item és pactat que tots los moliners o senyors de molints quiscú, és a saber en son districte sia obligat en guardar que ningú no toque layga de dit rech o ribera y asó a pena de tres lliures aplicadores com dalt està dit per quiscú o quiscuna vegada, sinó la fa tanquar o executar a qui oberta laura.
Item és pactat que ningun moliner o amo de molí puga regar sinó un hort de dita aygua.
Item per major declaratió del predit mossèn Llach, com a senyor de dos molins, fassa dos parts en gastos y los demés com si fosse de dos y dos parts
(Arxiu Històric de Girona, Secció Notarial, Figueres, volum 280, pàgines 260r-261r, any 1640)
