.JPG)
Església de Sant Joan de Foixà (Wikimedia)
La primera referència escrita que fins ara coneixem de
Foixà és de l’any 1019. De l’església parroquial de Sant Joan en tenim dades a
partir del 1058 en que el temple fou restituït per la comtessa Ermessenda al
bisbe de Girona. Un document de l’any 1127 ja esmenta la sagrera o agrupació de
cases a l’entorn del perímetre de protecció de l’església de Sant Joan. Aquesta
mateixa escriptura esmenta per primer cop el castell del lloc. En aquesta
fortalesa residiren els Foixà una de les famílies nobles més poderoses de
l’Empordà del seu temps i que trobem documentats entre l’any 1192 i la fi del
segle XIV.
A la baixa edat mitjana ja hi havia dos nuclis de
població clarament diferenciats que han perdurat fins els nostres dies. Un està
situat a l’entorn de l’església i l’altre a redós del castell. En els documents
del segle XIV el barri situat a l’ombra del castell la Força el qual sabem que
estava emmurallat i fins i tot que aquest recinte fou ampliat en un moment
indeterminat. El nou sector fortificat i urbanitzat s’anomenava la Vila Nova i
l’hem trobat esmentada per primer cop l’ant 1385.
La població comptà amb un hospital fundat per Bernat
Guillem de Foixà i Ermessenda, la seva esposa. L’any 1361 l’edifici encara no
estava enllestit i el bisbe de Girona autoritzà que es poguessin recaptar
almoines per tal de rematar les obres. Una altra fundació assistencial era
l’Almoina del Pa Cuit per subministrar aquest aliment als pobres. Aquesta
institució és documentada l’any 1414.
Un document de l’any 1461 dóna notícia de la venda
d’una taula o parada a la carnisseria de Foixà. Per un document datat aquell
mateix any sabem que Foixà comptava amb pesos i mesures propis.
A nivell
demogràfic sabem que el poble comptava en el fogatge efectuat l’any 1359 amb 60
“focs” o llars que vindrien a ser entre 240 i 270 habitants. Seguint la tònica
general del País que experimentà una forta davallada demogràfica en la segona
meitat del segle XIV i durant tot el segle XV, el fogatge efectuat l’any 1497
dóna la xifra de 45 focs, la qual cosa representava una reducció d’una quarta
part de la població respecte el recompte abans esmentat
