30/11/13

LA GARRIGA D’EMPORDÀ 1819. ARTIGATGE I VENDA D’UN TERRENY

Paisatge de la Garriga d'Emporda amb les característiques parets de pedra seca (de la pàgina web salines-bassegoda.org)
El paratge natural de la Garriga d’Empordà situat entre els termes d’Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant ha estat notícia recentment pel projecte d’obrir una pedrera (sembla que de moment frustrat) i pels efectes devastadors que tingué sobre bona part de la seva superfície el gran incendi de l’Empordà de l’estiu de l’any 2012. Per altra banda també ha estat d’actualitat per la publicació del magnífic treball “Les barraques de Pedra seca de la Garriga d’Empordà” de Jenar Fèlix Franquesa en el qual són inventariades totes les barraques de pedra de la zona, una de les característiques més destacades del seu paisatge.
Tot aquest territori va restar erm durant moltes centúries. Les causes d’aquest abandó cal buscar-les en lla poca qualitat dels terreny, accidentats, secs i pedregosos que eren poc atractius pels escassos habitants de la zona. En produir-se els importants augments demogràfics del segle XVIII i sobretot del XIX es produeix una important necessitat de posar en conreu noves terres la qual cosa farà que les aspres terres de la Garriga comencin a ser atractives pel seu artigatge i explotació agrícola.
 A finals del segle XIX la major part de la superfície del territori havia estat reduïda a cultiu sobretot de vinyes i oliveres. Per aconseguir aquesta transformació fou necessari netejar el terreny de pedres que foren destinades a fer parets i barraques de pedra seca que serveixen de bancades per contenir la terra i separar les finques que són tan característiques de la contrada i que encara impressionen malgrat l’evident deteriorament que han patit.  
Un dels aspectes que encara resten més desconeguts és la manera que tingueren els artigaires per accedir a la propietat de les terres. Segurament que hi hagué diverses maneres d’adjudicar-les atès que estaven en mans dels diferents senyors locals, grans propietaris de masos i fins i tot n’hi havia de comunals.
En aquesta entrada farem esment a un cas documentat l’any 1818 en que Josep Gratacós, treballador d’Avinyonet ven a Miquel Laball, menestral de Llers un pedaç de terra rodejat de paret de cinc quartons de vessana, situat al terme d’Avinyonet,  a la muntanya del Puig Ventós que el venedor havia artigat i condicionat per posar-la en cultiu.
El venedor fa constar que era el titular de la terra en virtut de la concòrdia que havien signat els veïns d’Avinyonet amb el comú del lloc que establia la propietat de les terres que havien estat comunals en benefici dels qui les havien posat en cultiu.

El preu de la transacció fou de 90 lliures de les quals el comprador n’abonà 30 a l’acte. Les 60 restants s’havien de pagar al llarg de l’any 1819. El comprador reconeixia a l’ajuntament d’Avinyonet la condició de senyor directe del terreny però no havia de pagar-li cap mena de cens.