 |
| Església deSant Pau de la Calçada (Wikimedia) |
El mas i la capella de Sant Pau de la Calçada es
troben a tres quilòmetres al sud del centre de de Figueres i pertany al terme
municipal de l’esmentada ciutat. Tot i que avui pugui semblar inversemblant el
lloc era en l’eda mitjana una entitat de població formada per alguns masos i la
seva església tenia la consideració de parròquia. Per anar-hi cal agafar una
carretera asfaltada que surt de la ronda Sud de Figueres un cop passada la via
del tren en direcció a Vilatenim i agafar el primer trencant a la dreta el breu
recorregut que transcorre en tot el trajecte paral·lel a la línia del
ferrocarril ens deixa a les portes del mas. Actualment tant el casal com la
capella adjunta són de propietat particular i resten pràcticament tot l’any
tancats per una paret que tanca la finca. La capella només es accessible pels
visitants la diada de l’aplec que se celebra cada any l’últim diumenge de
gener.
L’església és d’origen romànic i de dimensions mol reduïdes.
Té absis rodó i volta apuntada. Degué quedar seriosament afectada pels aiguats
de l’any 1421 que devastaren la comarca. L’aspecte actual es deu a la reforma
que es féu a partir de l’any 1585 gràcies al llegat testamentari de Francesc
Ramera. El mas adjunt es obra del segle XIX. L’element més destacat és una
torre quadrada coronada per merlets.
L’indret estava situat vora l’antiga Via Augusta dels
romans. La primera referència escrita segura és de l’any 990 en que consta que
l’indret estava sota jurisdicció del monestir de Sant Martí de la Muga o de les
Escaules. És molt possible que una cel·la monàstica anomenada Sant Pau de Lirlir citada l’any 840 com a pertanyent
a l’esmentat cenobi pugui identifica-rse amb Sant Pau de la Calçada. L’any 1177
la vila de Sant Pau de la Calçada fou donada per Pere de Montagut a l’abadia de
Vilabertran amb el vist-i-plau del rei Alfons I.
En un capbreu del monestir de Santa Maria de
Vilabertran datat en un moment inconcret del segle XIII, s’esmenten nou masos
situats en aquesta parròquia. En el segle XIV el lloc apareix com a pertanyent
al comtat d’Empúries i els comtes hi tenien jurisdicció directa. En sengles
reunions de la universitat del poble celebrades al cementiri en els anys 1346 i
1347, consta que hi assistiren nou caps de casa. Sembla, doncs, que la població
es va mantenir estable al llarg d’aquest període. En uns recomptes de persones
adultes que es feren els anys 1353 i 1354 consten que hi havia al lloc un total
de vint, xifra que concorda bastant amb les que hem vist fins ara.
Els efectes dels aiguats de l’any 1421 foren
devastadors per Sant Pau ja que consta que a finals del segle XVI només hi
havia un mas habitat. Malgrat aquesta dràstica reducció del nombre d’habitants,
sobre el paper continuaren existint la parròquia i el municipi si bé el rector
residia a Figueres i els límits del terme municipal eren confusos. En la compra
venda d’un terreny efectuada en el segle XVII situat en aquests paratges el
venedor no sabé precisar si l’immoble pertanyia al terme de Sant Pau o al de
Palol Sabaldòira. En el segle XIX el territori ja havia estat incorporat al
terme de Figueres.
