Restes de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Cabanes adossades al mur perímetral del cementiri
La vila de Cabanes ja es
esmentada en un document de l’any 885. La població formava part del comtat de
Peralada i vescomtat de Rocabertí. Els edificis de referència en el segle XII
eren la primitiva església parroquial de sant Vicenç situada en el lloc on avui
hi ha el cementiri municipal i de la qual queden restes del mur de tramuntana
aprofitats quan foren aixecats els murs perimetrals del fossar. L’altre edifici
emblemàtic era el castell situat dins l’actual nucli urbà del poble i del qual
encara es manté en bon estat una torre circular.
No sabem com estava distribuït el
poblament d’aquest territori en aquell moment. És molt possible que hi hagués
un petit nucli a l’entorn de l’església parroquial aprofitant l’àrea de
protecció de la sagrera. En un moment
indeterminat de la segona meitat del segle XII o primera del XIII es creà la
força o sector fortificat de la població origen del nucli urbà actual. Aquest
recinte fou aixecat a l’ombra del castell de manera que la vella fortalesa
quedà situada a l’angle sud-oest del clos emmurallat.
Al segle XIII Cabanes era una
població d’una certa entitat. L’any 1221 ja comptava amb un hospital que
perdurà almenys fins a finals del segle XVIII. També hi ha constància
d’activitat gremial i mercantil. L’any 1289 es produí la venda d’un obrador de
sabateria situat al cap de la plaça. Encara avui es conserven els nom del
carrer Escudellers i de la plaça de l’Oli i en la documentació antiga
s’esmenten els de Cistellers i de la Ferreria. El 1316 sabem que hi havia dins els murs de la vila un
molí que sense cap mena de dubte aprofitava les aigües del canal que travessa la població. El petit
clos defensiu no només servia de refugi en cas de guerra dels cabanencs sinó
que també acollia veïns de poblacions veïnes. Un document de l’any 1334 esmenta
onze habitants de Palol de Vila-sacra que tenien dret a acollir-se. A canvi
d’aquest dret d’emparar-se en els murs, els beneficiaris tenien l’obligació de
contribuir a la construcció i manteniment de les defenses.
Aquest primitiu recinte
fortificat fou ampliat en la primera meitat del segle XIV vers a llevant. Un
document de l’any 1346 esmenta els murs vells de la força en contraposició als
que s’havien fet de nou. L’església parroquial continuava en el seu emplaçament
original en un lloc desprotegit i fàcilment inundable. L’any 1385, durant la
invasió d’unes partides armades procedents de França, el bisbe de Girona
autoritzà la celebració del culte dins els murs de la vila i també donà el vist
i plau al trasllat de les monges de Sant Feliu de Cadins (el convent de les
quals estava dins el terme) a l’interior de la força de Cabanes.
La població patí els efectes de
la gran riuada de l’any 1421 que sens dubte va repercutir d’una manera
implacable en la demografia. El fogatge de l’any 1493 dóna per a Cabanes
l’escassa xifra de 6 “focs” o llars. Vers l’any 1480 s’edificà la primitiva
ermita de Sant Sebastià de la qual no en sabem l’emplaçament original. L’any
1630 el bisbe de Girona autoritzà la construcció de l’actual i l’enderroc de la
capella primitiva. En aquest edifici tenien lloc les reunions del consell del
municipi o universitat i també s’hi
celebraven les preses de possessió dels Rocabertí com a senyors del lloc.
Al llarg del segle XVIII el
nombre d’habitants experimentà un notable increment. En el primer quart de la centúria
la vila tenia uns 300 habitants que pujaren a 674 en el cens de l’any 1784. Aquest
augment fou motivat pel llarg període de pau, la prosperitat general del país
en aquesta època i per la posada en cultiu de terres que fins aquells moments
estaven ocupades per aigulleixos i garrigues.
L’emplaçament del temple
parroquial fora del nucli urbà i a un nivell més baix i més proper als nivells
dels rius feia que l’indret s’inundés sovint. Durant molts dies del mes d’octubre de l’any 1784 els feligresos no pogueren
accedir a l’església com a conseqüència d’una d’aquestes crescudes de les aigües.
El problema s’acabà amb la construcció de actual edifici de l’església,
edificat entre els anys 1803 i 1820 situat dins el recinte de la força. De l’antic
complex parroquial només restà en el lloc original el cementiri ja que
aleshores ja s’estaven suprimint els fossars de l’interior de les poblacions.
