Ruïnes del castell de Bufalaranya. Fotografia del senyor Ricard Ballo publicada a les webs http://salillas.net/castellscatalans/ d'Andreu Salillas http://www.catalunyamedieval.es/ de Ricard Ballo i Montserrat Tañá. En aquestes webs trobareu més fotografies i detalls sobre la localització de les restes d'aquests castells.
Fragment d'una escriptura que recull la notícia de la venda de la seva part dels drets sobre el feu de Bufalaranya d'Alamanda, vídua del cavaller Bernat Alió a Berenguer de Fortià.L’extens terme municipal de Roses ha estat habitat des de la prehistòria. A diferència d’ara que la major part de la població es concentra a la costa a l’època medieval el poblament estava estava repartit en diferents veïnats i masos distribuïts per tot el territori.
Entre les moltes restes arqueològiques que es troben disseminades per aquesta contrada hi ha les romanalles dels antics castells de la Garriga de Roses i de Bufalaranya dels quals fins al present disposem de molt poques dades històriques.
Les ruïnes del castell de Bufalaranya es troben situades prop del punt quilomètric 5 de la carretera de Roses a Cadaqués a l’esquerra de d’aquesta via. D’aquesta fortalesa queden dempeus part de l’edifici principal i dels mur exterior en alguns punts les parets tenen 4 o 5 metres d’alçada. Aquest murs estan construïts amb pissarra i part dels paraments a estan disposats en “opus spiacatum”. Es considera obra dels segles VIII o IX. Segons l’arqueòleg Joan Badia és molt possible que aquest castell sigui el que apareix amb antics documents del monestir de Sant Pere de Rodes datats el segle X, amb el nom de “Pinna Nigra”. La primera notícia certa de l’existència d’aquest castell és molt tardana i correspon a l’any 1276 en que Guillemó Alió de Garriga prestà homenatge al comte d’Empúries per raó de la meitat del castell de Bufalaranya. Cal precisar que en tota la documentació medieval aquesta fortalesa és anomenada “Bufagranyes”.
El lloc de la Garriga de Roses estava situat 1,5 Km al NW de la vila de Roses. Ja és esmentat en un document de l’any 995 en un document del monestir de Santa Maria de Roses en el qual es cita en un alou situat en aquest lloc en la rodalia del qual hi havia també la capella, avui del tot desapareguda, de Santa Margarida (“...in agiacencia Sca. Margarita, ad locum que dicunt ad ipsa Garriga...”).
A partir de l’any 1180 trobem esmentats en les escriptures del monestir de Roses diversos personatges que es diuen “de Garriga” de cognom i que deuen correspondre a una nissaga de petits senyors locals que devien residir al castell. El darrer membre d’aquest llinatge, Dalmau de Garriga, mort vers l’any 1327, nomenà Berenguer de Fortià, pare de la reina Sibil·la de Fortià com a hereu.
Berenguer de Fortià no heretà la totalitat dels drets feudals del territori de la Garriga ja que la meitat dels que corresponien a l’antic territori del castell de Bufalaranya i que havien estat annexats al territori de la Garriga pertanyien a Bernat Alió (com ja hem vist). L’any 1351, Bernat Alió ja havia mort i Alamanda, la seva vídua es va vendre a Berenguer de Fortià tots aquests drets de Bufalaranya pel preu de 16.000 sous melgoresos amb la qual cosa obtenia la totalitat dels drets de la jurisdicció inferior sobre el territori.
El castell de Bufalaranya fou objecte l’any 2002 d’unes excavacions arqueològiques.
