Dins el marc del moviment anomenat “Pau de Déu” que s’estengué per Europa durant l’alta edat mitjana que intentava buscar períodes i espais de pau i seguretat dins un context general inestable i convuls, sorgiren a la Catalunya Vella a partir del segon quart del segle XI les sagreres o espais sagrats a l’entorn de les esglésies que en general amidaven trenta passes. Dins aquest perímetre d’immunitat i seguretat hi havia el cementiri i a més alguna casa i cellers on es guardaven les collites de les masies situades fora d’aquest recinte.
El fet que en les sagreres es concentressin els cellers féu que també fossin anomenades celleres. Amb el temps algunes d’aquestes celleres s’anaren fortificant. A partir del segle XII neixen uns petits nuclis urbans fortificats a l’ombra d’alguns castells i que per similitud quant a la protecció i la seguretat amb els poblats eclesials també passen a anomenar-se celleres. A mitjans del segle XII, ja trobem celleres d’església i celleres de castell de manera que avui quan les trobem citades en els documents de l’època es fa difícil discernir a quin dels dos grups pertanyien.
A la baixa edat mitjana les celleres responien sempre a un lloc de poblament concentrat. A partir d’aquesta premisa les eclesiàstiques que tenien l’origen en les sagreres n’hi havia de fortificades o mig fortificades i n’hi havia que no ho estaven. Moltes celleres incluïen dins el seu perímetre l’església i el castell i es fa difícil saber-ne l’origen Pel que fa a les dels castells estaven sempre emmurallades i sovint comparteixen la denominació de cellera amb la de “força”.
A continuació veurem un llistat de 111 sagreres i celleres de les Comarques Gironines ordenades cronològicament (que no pretèn de cap manera ser exhaustiu) i un mapa de situació. Les principals fonts d’informació que hem utilitzat són els repertoris de lArxiu Diocesà de Girona que confeccionà l’enyorat mossèn Josep Maria Marquès, de la tesi d’Elvis Mallorquí “Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV”; del llibre “Les sagreres a la Catalunya medieval”, escrit per Víctor Farias, Ramon Martí i Aymat Catafau; de notícies esparses procedents de diverses publicacions i d’altres són inèdites fruit de la receca de l’autor als arxius. Les sagreres són numerades amb tinta vermella. Cliqueu sobre la imatge del mapa per engrandir-lo.
1.- Vallmala, sagrera, 1029
2.- Cruïlles, sagrera de Santa Eulàlia, 1035
3.- Corts, sagrera, 1039.
4.- Delfià, 1043, sagrera
5.- Sant Miquel de Fluvià. Zona d’immunitat delimitada per creus, 1045
6.- Queixàs, sagrera, 1046
7.- Llambilles, sagrera, 1046.; cellera de Sant Cristòfol, 1196.
8.- Gualta, sagrera, 1047
9.- Espasens (Fontcoberta), sagrera, 1049
10.-Navata, sagrera, entre 1054 i 1072
11.-Fenals, sagrera 1063
12.-Sant Joan Sescloses, 30 passes d’immunitat delimitats per creus, 1064
13.- Foixà,sagrera, 1064; 1375, cellera
14.- Sant Sadurní de l’Heura, 2 sagrers, 1064; , cellera, 1368
15.-Riudellots de la Selva, cases i sagrers al voltant de l’església, 1064, cellera 1369
16.- Corçà, sagrera, 1065 i 1105. cellera, 1182
17.- Vilabertran, 30 passes d’immunitat, 1069
18.- Rupià, masos que hi ha en el circuit de l’església, 1071
19.- Les Olives (Peralada), sagrera, 1073
20.- Vilobí d’Onyar, sagrer a la sagrera de Santa Margarida. a. 1074
21.- San Pere dels Vilars, sagrera, 1075-1079
22.- Castell d’Aro, sagrera, 1078
23.- Lloret de Mar. Sagrera, cementiri de 30 passes, 1079
24.- Cervià de Ter, sagrer 1084; cellera, 1245
25.- Borrassà (sagrera de Santa Eulàlia), 1085
26.- Sant Julià de Ramis, sagrera 1087
27.- Ravos del Terri, sagrer 1096, cellera 1292
28.- Salelles, cellers a la sagrera, 1094
29.- Cruïlles, sagrera o salvetat del monestir, 1100, pp
30.- Celrà. Sagrera, 1104
31.- Darnius, 30 passes d’immunitat, 1105
32.-La Bisbal, sagrera, 1112
33.- Figueres, masos a la cellera, 1135
34.- Borgonyà, sagrera, 1143
35.- Colomers, sagrera i salvetat, 1155
36.- Aiguaviva, “santa cellera”, 1155
37.- Montfullà (Bescanó), cellera, 1174
38.- Bordils, sagrera, 1197
39.- Maçanet de la Selva, casa a la cellera de Sant Llorenç 1194, casa a la sagrera, 1243
40.- Sant Andreu Salou, cellera o sagrera, 1200 (ca)
41.- Santa Llogaia de Terri. Sagrers 1202, cellera 1287
42.- Monells, cellera, (ca) 1220
43.- Pincaró, cellera, 1226
44.- Lligordà, sagrera, 1231
45.- Cistella, cellera, 1233
46.- Vilafant, cellera, 1242
47.- Vidreres. Cellera, 1245
48.- Requesens, cellera del castell,1245
49. Segaró, sagrera, 1248
50.- Sant Julià de Llor, sagrera, 1252
51.- Juià, casa a la cellera, 1253
52.- Vilamalla, cellera, 1259
53.- Serinyà. Sagrera, 1268
54.- Ollers, construcció casa a la cellera. 1271
55.- Cassà de la Selva, sagrera, 1275; cellera 1288
56.- Les Escaules, sagrera amb cellers, 1279
57.- Vilavenut, cases a la sagrera. 1284
58.- Vilanat, cellera, 1294
59.- Riudellots de la Creu, cellera, 1297
60.- Torroella de Montgrí, cellera, vers 1298
61.- Mont-ras, 1301
62.- Llorà, 1302
63.- Viladasens, cellera, 1305
64.- Palafrugell, cellera, 1307
65.- Sant Feliu de Pallarols, cellera 1310
66.- Vilert, Cellera, 1311
67.- Pau, cellera, 1312
68.- Campllong, cellera 1314
69.- Santa Pellaia, cellera, 1315
70.- Tordera, sagrera, 1316
71.- L’Esparra, cellera, 1321
72.- Llampaies, cellera, 1321
73.- Montagut (Sant Julià de Ramis), cellera, 1322
74.- Montnegre, cellera, 1325
75.- Santa Coloma de Farners , cellera, 1326
76.- Palau-sator, cellera castral, 1326
77.- Maià de Montcal, cellera, 1327
78.- Begur, 1328, cellera
79.- Agullana, cellera, 1332
80.- Maçanet de Cabrenys, cellera, 1335
81.- Sant Pol de la Bisbal, cellera, 1335
82.- Dosquers, cellera, 1337
83.- Fitor, cellera, 1337
84.- Calabuig, cellera o barri o burg del castell. 1339
85.- Fontcoberta, cellera, 1339
86.- Sidillà. Cellera. 1340
87.- Porqueres, cellera, 1343
88.- Constantins (Sant Gregori) cellera, 1351
89.- Espinavessa, cellera, 1356
90.-Sant Climent de Peralta, cellera, 1356
91.- Medinyà, cellera, 1358
92.-Vilobí d’Onyar, cellera, 1359
93.- Sant Jordi Desvalls, cellera, 1362
94.- Palau-saverdera., cellera, 1363
95.- Cassà de Pelràs, cellera, 1374
96.-Llers, cellera del castell superior, 1375
97.-Sant Ciprià dels Alls, cellera, 1380
98.- Orriols, cellera, 1381
99.-Calonge, 1389, cellera
100.- Mieres, cellera, 1404
101.- Garriga de Peralada, cellera del castell, 1424
102.- Ordis, cellera, 1443
103.-La Cellera de Ter. 1447 (primer esment d’aquesta población amb el nom actual)
104.-Ultramort, cellera, 1481
105.- La Vajol, cellera, 1496
106.- Bescanó, 1497, cellera
107.- La Pera, cellera, 1503
108.- Sils, cellera, 1517
109.- Sant Dalmai, cellera, 1564
110.- Tonyà, 1618, cellera
111.- Avinyonet, carrer de la Cellera, 1662
