Carles Bosch Parer i Antoni Egea Codina, L'antic municipi de Calabuig Ajuntament de Bàscara, 2007
Calabuig fou un municipi independent fins l’any 1845 en que s’incorporà juntament amb Orriols al terme de Bàscara. La població comptà amb un castell situat en el lloc on actualment hi ha l’església. El primitiu temple parroquial estigué situat en un indret actualment descampat vora la carretera de Vilaür. Quedà molt destruït pels terratrèmols del segle XV i el bisbe autoritzà el trasllat a l’emplaçament actual on aleshores ja s’havia consolidat un nucli compacte de població.
En el seu terme hi hagué el priorat benedictí Sant Nicolau de Calabuig depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’economia de la població fou essencialment agrícola. A partir de la primera meitat del segle XVIII comptà amb un important molí fariner. Per quest temps també compta amb un pou de glaç i un forn de rajols
